ADIÓS AMORES

Iman Amar i Ana Valladares, amb l’ajuda de Guille Briales, donen forma a Adiós Amores, el secret millor guardat -fins ara- del pop nacional. Des de finals de 2019 han estat sorprenent a qui les escolta. Enregistrant sempre a l’estudi La Mina, amb Raúl Pérez, només cal escoltar “Charlotte” i “La fuente”, els seus dos primers senzills, per adonar-se que, si alguna cosa tenen, són les idees clares. A la primera trobem ecos innegables de la seva admirada Jeanette i de les pegadisses melodies yeyés d’altres ídols com France Gall i Françoise Hardy; a la segona sorprenen amb aquelles vibrants guitarres a l’estil de Shadows. Hi haurà també qui rastregi en les seves lletres aquest afecte que Adiós Amores confessen sentir per la copla espanyola i els seus quereles. O la reverència que la banda mostra cap a Lole i Manuel, a qui no dubten a posar en el mateix altar que les seves deïtats psicodèliques: Brian Jonestown Massacre, The Flaming Lips i The Electric Prunes.

Ja el 2020, en plena pandèmia, Adiós Amores van decidir anar publicant les seves novetats en senzills de 7″, editats a través del segell Snap! Clap! Club de Barcelona: els tres primers ja estan exhaurits i el 2022 els van recopilar en un 12″, ‘Les seves millors cançons’, al qual van afegir dues cançons noves. Aquest LP recopilatori va ser triat com a Àlbum del Mes per la mítica botiga de discs Monorail, de Glasgow, Regne Unit. Acaben de publicar el se nou àlbum ‘El Camino’ a través del segell Sonido Muchacho.