L’IMPÉRATRICE

Elegant i majestuosa, L’Impératrice té sis caps i ve de París. Es caracteritza pel gust pel ball, el groove amb baixos virtuosos, els sintetitzadors vintage i les melodies brillants. El seu últim album, Tako Tsubo n’és una prova. Un àlbum que li va valer nombrosos premis, i després d’omplir en dues ocasions el mític teatre Olympia de París, van iniciar una gira que els va dur a triomfar en escenaris de tot el món.

La síndrome del cor trencat no és un trastorn fictici. El fenomen té un nom: Tako Tsubo (o “trampa del pop” en japonès). És un trastorn dels sentits, un esgotament emocional, causat per una sobredosi emocional, ja sigui per una tristesa intensa o una alegria enlluernadora. I La ciència moderna encara no ha trobat cap cura.

Per a L’Impératrice, Tako Tsubo parla de no tenir un cor prou bo per al temps que ens ha tocat viure. Un cor que batega molt fort però amb un pols discontinu. Un cor que qüestiona el món on vivim, on les xarxes socials imposen les normes i alimenten la idea que hem de ser constantment feliços, perfectes i exitosos. O almenys, ho hem d’exhibir i aparentar.

Tako Tsubo és una oda de 13 pistes a l’amor ambivalent, als dubtes, a l’eufòria, a la pena, a l’èxit i a la bogeria: tots els símptomes que, en conjunt, apunten a la síndrome de Tako Tsubo. Un cúmul d’emocions que ens converteixen en una joguina, i ens deixen el cor ferit, aclaparat, (re)inflat. Però, en definitiva, més viu que mai.