ROCÍO SAIZ

04.07

La pista de ball és política, la diversió mai és tan innocent com la pinten i els drames amorosos rarament són una experiència intransferible. Rocío parla de tot el que passa abans, durant i després del ball: les desil·lusions, el sexe amb i sense amor, les relacions tòxiques, la plenitud de ser amo del teu destí durant el màxim d’hores possibles… però també l’insomni fruit de l’estrès laboral i la manca de diners i la necessitat de cert hedonisme per oblidar-se de tot de tant en tant.

I això últim és el que Rocío transmet en la seva màxima expressió en els seus directes. Plens de sorpreses i convidats, es converteixen en veritables celebracions de la individualitat que equivalen a deixar-se anar la coa davant del mirall, desordenar-se i sortir de qualsevol lloc amb aire nou. Rocío ens convida a canviar el que haguem de canviar per poder fluir i celebrar la nostra essència, per reconèixer-nos, respectar-nos i celebrar-nos. Abraçem aquesta invitació.